Un mussol i un plat d'espaghettis { Un orzuelo y un cupcake de spaghettis }

Un dia, de bon matí et mires al mirall i t’espantes. No només per les greñes que tens, en lloc de cabells, ni pels ulls inflats (que amb l’edat es desperten més inflats encara), ni per la marca de llençol a la galta i que encara que et dutxis et miraràs al retrovisor del cotxe i allí seguirà....el que més t’impacta és aquell gra a la punta del nas. Sí, sí a la mateixa punteta.
Si  treballes de cara al públic...la cosa és complica. Un bon dia, em trobo amb el meu pare.

 - Ostres, tens un mussol a l’ull papa!
- Sí, ja ho he vist. Mai me n’havia sortit i en porto tres en poc temps.Un día, de buena mañana te miras al espejo y te asustas.


No sólo por las greñas que tienes en lugar de cabellos, ni por los ojos hinchados (que con la edad se despiertan más hinchados todavía), ni por la marca de sábana en la mejilla y que aunque te duches te mirarás al retrovisor del coche y allí seguirá....lo que más te impacta es aquel grano en la punta de la nariz. Sí, sí en la misma puntita.
Si trabajas de cara al público...la cosa es complica. Un buen día, me encuentro con mi padre.

- Hala, tienes un orzuelo al ojo papa!
- Sí, ya lo he visto. Nunca me había salido y ya llevo tres en poco tiempo.


Bé, la cosa aquí es va quedar. El que jo no sabia és que amb els dies, aquell mussol va començar a agafar vida pròpia, adquirint unes dimensions, si més no, preocupants.

-Apa! Però quin mussol!
- Si? No me’n havia adonat! – em contesta ell amb certa sorna.

I és clar, quan treballes de cara el públic...doncs el públic opina i comenta. Amb aquella setmana que el mussol anava creixent, també ho feien els comentaris irònics i no irònics i sobretot, sobretot els consells.
Que si: "en casa del herrero cuhillo de palo, eh!", "com li passa això a un metge?" (ara es veu que els metges no es poden posar malalts)


Bien, la cosa aquí se quedó. Lo que yo no sabía es que con los días, aquel orzuelo empezó a coger vida propia, adquiriendo unas dimensiones, cuanto menos, preocupantes.

- Bueno! Pero qué orzuelo!
- Sí? No me había dado cuenta! – me contesta él con cierta sorna.

Y está claro, cuando trabajas de cara el público...pues el público opina y comenta. Durante aquella semana que el orzuelo iba creciendo, también lo hacían los comentarios irónicos y no irónicos y sobre todo, sobre todo los consejos.
Que sí: "en casa del herrero cuhillo de palo, eh!", "como le pasa esto a un médico?" (ahora se ve que los médicos no se pueden poner enfermos)


Que si: posa’t aquestes herbes, que si jo desde que em poso això ja mai més, que si pren-te això i allò....
Però la frase guanyadora, la que s’emportava la palma ( i en la que jo m’incloc) és: -Uff! Has vist quin mussol tens?
Els dies vana anar passant i a mi, la veritat, se’m va oblidar el mussol del meu pare. Una setmana més tard, el vaig tornar a veure i allò...allò em va esgarrifar!
El que veia en aquells moments no era un mussol, no!Era una espècie d’element estrany que fins i tot abultava quasi igual que l’ull.
Semblava una altre ull, un animal amb vida, un ente de naturalesa desconeguda que estava invaïnt la cara del meu pare, literalment. Després de dues setmanes semblava que el meu pare estava perdent la batalla contra el mussol.


Que sí: ponte estas hierbas, que si yo desde que me pongo esto ya nunca más, que si tómate esto y aquello....
Pero la frase ganadora, la que se llevaba la palma ( y en la que yo me incluyo) es: -Uff! Has visto qué orzuelo tienes?
Los días fueron pasando y a mí, la verdad, se me olvidó el orzuelo de mi padre. Una semana más tarde, lo volví a ver y aquello...aquello me impactó!
Lo que veía en aquellos momentos no era un orzuelo, no!Era una especie de elemento extraño que incluso abultava casi igual que el ojo.
Parecía una otro ojo, un animal con vida, un ente de naturaleza desconocida que estaba invadiendo la cara de mi padre, literalmente. Después de dos semanas parecía que mi padre estaba perdiendo la batalla contra el orzuelo.



Me’ls imaginava en un ring, tots dos, amb pantalons lluents de color vermell brillant. Sense samarreta, mentre donen saltets un a cada banda del ring i es col·loquen els protectors de les dents. Amb el meu pare estem la seva família que li cridem i li diem que guanyarà mentre ell li llança una mirada desafiant al mussol, que també està acompanyat.
L’herpes virus li fa costat i li dóna consells  mentre li fa massatges activadors al deltoides.

-No et preocupis que tu pots amb ell! Ja és teu.Mira veus la seva filla? Jo ja fa anys que vaig invaïr el seu llavi. Són fàcils.

 D’arbitre un leucocit al mig de la pista. Se’l veu ja cansat, són dues setmanes que dura el combat i ja se l‘ha posat en entredit. Vol demostrar que és un bon àrbitre i que ajudarà al papa però les coses se li estan posant difícils.


Me los imaginaba en un ring, los dos, con pantalones relucientes de color rojo brillante. Sin camiseta, mientras dan saltitos uno a cada lado del ring y se colocan los protectores de los dientes. Con mi padre estamos su familia que le llamamos y le decimos que ganará mientras él le lanza una mirada desafiando al orzuelo, que también está acompañado.
El herpes virus le apoya y le da consejos mientras le hace masajes activadores al deltoides.

- No te preocupes que tú puedes con él! Ya es tuyo.Mira ves su hija? Yo ya hace años que he invadido su labio. Son fáciles.

De arbitro un leucocito en medio de la pista. Se lo ve ya cansado, son dos semanas que dura el combate y ya se le ha puesto en entredicho. Quiere demostrar que es un buen árbitro y que ayudará a papá pero las cosas se le están poniendo difíciles.


En fi, que quan entro al negoci i veig al meu pare, obro la boca, agafo aire i quan estic apunt de parlar diu ell:

-Em penjaré un cartell al pit que digui “ sí, ja ho sé, tinc un mussol. Si, ja ho sé, és molt gran”!

 Em diu un pèl emprenyat; comença estar-ne cansat i a sobre, amb el seu hipocondriacisme encara s’accetúa quan li diuen que allò se li enquistarà!. Perquè allò ja no és un mussol, és un “allò”, que no sabem que és però no pinta gens bé!
 Un client em pregunta:

-Allò que té el Joan és un mussol?

 Afirmo amb el cap, al mateix temps que la persona se’l torna a mirar, com amb incredulitat, mentre arronsa el front.


En fin, que cuando entro al negocio y veo a mi padre, abro la boca, cojo aire y cuando estoy a punto de hablar dice él:

- Me colgaré un cartel al pecho que diga “ sí, ya lo sé, tengo un orzuelo. Si, ya lo sé, es muy grande”!
Me dice un poco molesto; empieza a estar cansado y encima, su hipocondriacismo todavía se accetúa cuando le dicen que aquello se le enquistará!. Porque aquello ya no es un orzuelo, es un “aquello”, que no sabemos que es pero no pinta nada bien!
Un cliente me pregunta:

- Lo que tiene Joan es un orzuelo?

Afirmo con la cabeza, al mismo tiempo que la persona se lo vuelve a mirar, como con incredulidad, mientras arruga la frente.


Que tornem al ring de boxeig i allí que estant lluinant un amb l’altre, tots dos amb ganes de guanyar aquella partida. Mun pare cada vegada més defallit i el mussol sembla cada vegada més gran.
Però com si es tractés d’una visió, apareix per darrera nostre un nou entrenador.

- Hola, em dic Antibiòtic i vinc a dona-vos algunes pautes, que us veig molt perduts.

 Es veu que aquest Antibiòtic en deu saber molt perque a partir d’aquest moment vam començar a guanyar i guanyar.
 El Diumenge pel matí m’aixeco i em rento la cara. Hi ha quelcom que no va bé. Efectivament un herpes adorna el meu llavi. Vaig ràpid al calaix  m’envadurno el llavi d’aquella crema pels herpes, que tinc els meus dubtes de que faci algun efecte a part de deixar una crosta enoooorme i blanca durant setmanes.


Que volvemos al ring de boxeo y allí que estan luchando uno con el otro, los dos con ganas de ganar aquella partida. Mi padre cada vez más desfallecido y el orzuelo parece cada vez más grande.
Pero cómo si se tratara de una visión, aparece un nuevo entrenador.

- Hola, me llamo Antibiótico y vengo a daros algunas pautas, que os veo muy perdidos.
Se ve que este Antibiótico debe de saber mucho perque a partir de este momento empezamos a ganar y ganar.

El Domingo por la mañana me levanto y me lavo la cara. Hay algo que no va bien. Efectivamente un herpes adorna mi labio. Voy rápido al cajón me envadurno el labio de aquella crema por los herpes, que tengo mis dudas de que haga algún efecto aparte de dejar una costra enoooorme y blanca durante semanas.
 

Em vesteixo ràpid he d’anar a donar un cop de mà el diumenge. Entro a l’establiment i el meu pare em veu. Es gira, obre un calaix i em dóna una crema,.

-Posa’t aquesta que és transparent. Només ens faltaria ara dues setmanes com les del mussol.


Me visto rápido tengo que ir a ayudar el domingo. Entro en el establecimiento y mi padre me ve. Se gira, abre un cajón y me da una crema.

- Ponte esta que es transparente. Sólo nos faltaría ahora dos semanas como las del orzuelo.

CUPCAKES DE MADUIXA
Recepta modificada de Primrose Bakery
Per a12 cupcakes.

INGREDIENTS PA DE PESSIC:
110 gr de mantega
225 gr de sucre
2 ous L
150 gr de farina amb llevat
125 gr de farina normal
120 ml de llet semidesnatada
1 culleradeta d’extracte de vainilla
1 plat de maduixes


CUPCAKES DE FRESA
Receta modificada de Primrose Bakery
Para 12 cupcakes.

INGREDIENTES PARA EL BIZCOCHO:
110 gr de mantequilla
225 gr de azúcar
2 huevos L
150 gr de harina con levadura
125 gr de harina normal
120 ml de leche semidesnatada
1 culleradeta de extracto de vainilla
1 plato de fresas


MÈTODE:
Preescalfem el forn a 170 º i preparem els papers dels cupcakes.
Posem al bol de la batedora la mantega i el sucre i batem uns 5 minuts fins que es torni més blanquinosa i una barreja homogènia.
Afegim els ous un a un.
En un bol apart barregem i tamisem les dues farines. En un bol a part barregem la llet amb la vainilla.
Anem afegint a la barreja de la mantega un terç de farina, alternat amb un terç de llet, fins que s’acabi.
Finalment afegim les maduixes trossejades.
Omplim les càpsules, no més d’un terç. Fornegem durant 25 minuts.


MÉTODO:
Preescalfem el horno a 170 º y preparamos los papeles de los cupcakes.
Ponemos al bol de la bateadora la mantequilla y el azúcar y batimos unos 5 minutos hasta que se vuelva más blanquinosa y una mezcla homogénea.
Añadimos los huevos uno a ud.
En un bol apart mezclamos y tamisem las dos harinas. En un bol aparte mezclamos la leche con la vainilla.
Vamos añadiendo a la mezcla de la mantequilla un tercio de harina, codeado con un tercio de leche, hasta que se acabe.
Finalmente añadimos las fresas troceadas. 
Llenamos las cápsulas, no más de un tercio. Fornegem durante 25 minutos.



BUTTERCREAM DE MADUIXA:

INGREDIENTS:
250 gr de mantega
250 gr de sucre glas
Ho posem tot en un bol i barregem uns cinc minuts o fins que la barreja sigui homogènia.


BUTTERCREAM DE FRESA:

INGREDIENTES:
250 gr de mantequilla
250 gr de azúcar glas
Lo ponemos todo en un bol y mezclamos unos cinco minutos o hasta que la mezcla sea homogénea.


MUNTATGE:
Confecció del plat:
Decorem al gust. Jo l'he fet amb spray daurat i puntets vermells.
Spaghetis: es tenyeix el fondant de color groc amb tocs marrons. Fem els espaghetis amb una pistola de fondant.
Tomàquet: afegim al buttercream algunes cullerades de llet per fer-lo una mica més líquid. Posem a una mànega pastissera d'un sol ús. Tallem l'extrem i tirem per sobre.


MONTAJE:
Confección del plato: Decorar i pintar al gusto. Yo lo hice con spray dorado i puntitos rojos.
Spaghetis: se tiñe el fondant de color amarillo con un toque de color marrón. Confeccionamos los espaghetis con una pistola de fondant.
Tomate: añadimos al buttercream algunas cucharadas de leche para licuar un poco el buttercream. Teñimos de color rojo. Con una manga pastelera desechable, cortamos el extremo i lo ponemos por encima.




CONVERSATION

3 comentarios:

  1. Que cupcakes más originales!!! Me han encantado Neus!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias guapisima!

      La verdad es que resulta raro comérselos....esperas algo salado y....es fresa!
      Gracias por tus palabras siempre guapísima!

      Elimina
  2. El mejor tratamiento para los orzuelos es pasarse por el ojo una llave antigua de esas huecas. Es un remedio de mi abuela que es medio curandera, ¡Mano Santa!

    Carol

    ResponElimina

Subir